Penso en tu, papà, com faig cada dia des que vas morir aviat farà 4 mesos. Avui el record me’l porta Gemma Humet. Ha cantat “Jo vinc d’un silenci”, d’en Raimon, aquell cantautor que tan t’agradava i que tan hauries volgut anar a acomiadar en un dels darrers concerts del Palau.

Tu també vas viure aquelles èpoques del silenci a les que es refreix la cançó. Tu també ets part de la història dels homes i dones que amb el seu testimoni silenciós i treballador, han contribuit en la forja del caràcter dels qui som. Vas córrer davant dels grisos quan entraven a Arquitectura. Vas ser testimoni d’aquells concerts prohibits. Vas manifestar-te per l’Estatut d’Autonomia. Els ulls et brillaven quan ho explicaves. Anys més tard vas gaudir de la Barcelona olímpica. Vas sortir al carrer els 11 de setembre. I et vas entregar amb intensitat a una actualitat política que et duia l’esperança de la independència.

Tu també ets part de la lletra del “Jo vinc d’un silenci”, de la història d’aquest país que queda recollida i inmortalitzada per en Raimon. Per això avui la comparteixo amb tu. Avui que els catalans hem tornat a sortir al carrer i hem dit que votarem i que farem l’impossible perquè la llibertat arribi a una terra que tan vas estimar.

Penso en tu, papà, com faig cada dia des que vas morir. Avui el record me’l porta Gemma Humet. I tot el que l’envoltava. Jo respiro aires de llibertat. I penso en tu perquè t’hauria agradat veure que ja tenim pregunta i que votarem. I que, al final, guanyarem.

Leave a comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *